ArticleResearch project

El grup Digilab publica el primer estudi acadèmic sobre el consum d’informació durant el confinament

La revista sobre informació i comunicació El Profesional de la Información ha publicat el primer article basat en una enquesta feta pel Digilab a més de 1.200 ciutadans espanyols per estudiar el consum d’informació en temps de confinament. L’objectiu de l’article és analitzar els canvis en el consum d’informació i la percepció que els ciutadans tenen de la cobertura mediàtica realitzada pels mitjans de comunicació. 

Els resultats de l’enquesta han permès aprofundir en el coneixement sobre com s’informa la ciutadania espanyola i quina valoració fa de la cobertura informativa realitzada dels mitjans

Per un costat, els hàbits de consum informatiu han canviat. Davant d’una situació de risc evident, la ciutadania sent la necessitat de tenir més coneixements sobre la pandèmia amb l’objectiu de prendre decisions que vetllin per la seva salut. Els resultats consten que un 78% s’informa més que abans del confinament. D’aquesta xifra, un 43,5% diu que ho fa “més”, mentre que el 34,5% admet que s’informa “molt més”. 

L’enquesta mostra una tendència a refugiar-se en els mitjans reconeguts, principalment informatius de televisions públiques i les versions digitals dels diaris tradicionals. La necessitat de disposar d’informació permanentment pot derivar, com s’ha constatat, a una situació de sobrecàrrega informàtica. La majoria dels ciutadans afirmen que els mitjans estan tractant la pandèmia de manera sensacionalista, amb biaixos ideològics i generant, innecessàriament, una alarma social. L’anàlisi conclou que actualment conviuen la necessitat d’estar informat i la fatiga informativa a causa de la sobreabundància de notícies sobre el tema en qüestió. 

 

Masip, Pere; Aran-Ramspott, Sue; Ruiz-Caballero, Carlos; Suau, Jaume; Almenar, Ester; Puertas-Graell, David (2020). “Consumo informativo y cobertura mediática durante el confinamiento por el Covid-19: sobreinformación, sesgo ideológico y sensacionalismo”. El profesional de la información, v. 29, n. 3, e290312.

 

Previous post

Primera tesi defensada online de tota la URL

Next post

¿Puede Youtube ser una herramienta para la prevención de la violencia de género?